Una obra del valencià Antolí Candela que fou portada del programa de mà de falles de 1944, exercici fundacional de la Junta Local Fallera d'Alzira, obri esta xicoteta exposició. En l'esmentat cartell apreciem el viu contrast del foc sobre el nom de "Alcira" i al fons, l'estrelada nit. Tot el conjunt d'este primer cartell està dotat d'un avançat disseny gràfic per a l'època, destacant l'efecte visual aconseguit per l'autor, així com la senzillesa de la exposició.

Dins de la cartellística de l'alzireny Vicent Sanz Castellanos, trobem un predomini del colorit barroc i l'abundància dels elements tradicionals característics de la festa fallera: Sant Josep, falleres, ninots, el "so Nelo", la taronja...

Tal vegada la major originalitat de Sanz Castellanos siga la subtilesa amb què introdueix als seus cartells missatges d'aguda sàtira i ironia purament fallera. Este és el cas del cartell de 1972 que representa al seu fons "la caiguda de l'imperi de la Taronja", o el de 1969 on, amb notòria i socarrona agudesa apareix representat un ninot prototip del milionari nord-americà, mentre l'escut d'Alzira apareix orlat per billets verds sobre la llegenda "Any dels Milions", obviament es tracta de l'any en el que va eixir la grossa de la Loteria de Nadal a la nostra ciutat.

Si els dos cartells abans esmentats corresponen a l'etapa més clàssica de la cartellística fallera alzirenya, a la década dels huitanta, cal destacar un cartell de 1987, on la seua autora, Oreto Cruzà, plasma una estampa típicament alzirenya: el pont de Sant Bernat, del que només apareixen els seus casalicis, sobre un fons roig d'on naix una flama encesa sobre les restes d'una falla. Este cartell, simplement amb estos dos elements i amb una vivesa inusitada, aconsegueix transmetre el missatge faller amb una sola ullada.

Ja en època més recent, cal destacar dos treballs de l'autor de Vinarós, Gonzalo Martí Beltrán, que representen detalls de la festa, a través de la indumentària fallera: el de 1990 amb un fragment de vestit de valenciana recull tota la vivesa de la treballada ornamentació, brodada sobre el mateix, sense caure en un barroquisme desmesurat, amb un estil nou però sobre un motiu clàssic. Del mateix estil i autor és el de l'any 1991 que representa el cap pentinat d'una fallera, vist des d'una perspectiva nova i diferent, sense que aparega el rostre de la dona en qüestió. A l' igual que el de l'any anterior, esta obra mostra una tècnica i una perfecció encomiables dins de la senzillesa del conjunt.

Finalment podeu gaudir dels cartells més moderns, tant en estil com en tècniques. Fins i tot podeu trobar alguna obra dissenyada, íntegra o parcialment, amb ajuda d'un ordinador. Estes obres les podeu vore a l'arxiu històric, al que podeu accedir des d'esta pàgina.