FALLA PLAÇA DE CASSASSÚS (1889)

Es la primera falla d'Alzira de la que tenim notícies. COm ja ha estat dit, es va plantar el 1889, ara fa cent anys. Gràcies a ella podem celebrar enguany el Primer Centenari de les Falles d'Alzira. Segons es llig en el diari "Las Provincias" del 21 de març del 1889, al peu de la pàgina segona, columna quarta: "En la Plaza de Casasus, de Alzira, levantó el vecindario una bonita falla, la víspera de San José, que fué durante el dia muy visitada y quemada por la noche ante grandisima concurrencia".
En la Plaça de Casasús que primer s'anomenava Plaça dels Arbres, i Plaça de les Gallines (on tenia lloc el mercat dels dimecres), només recordem que s'haja plantat una altra falla. Va ésser l'any 1967, però no portava el nom de la plaça on era plantada. S'anomenava falla Sant Roc, i va guanyar el segon premi de l'Ajuntament. L'artista fou Juli Iñigo Blasco, i criticava el poder del diner.

FALLA PLAÇA MAJOR (1898)

Segons conta Jesús Emili Hernàndez i Sanchis en la Revista de la Junta Local Fallera del 1979: "Eixint pel carrer de les Escoles Pies o de la Gallera cap a la Placeta, al baixar els escalons, hi havia, allí, fa molts anys, una falla (...) Ací cal dir que la falla a que estem referint-se és del voltant de l'any 1898, any més o manco".
La comissió actual, en l'"Historial" que va publicar l'any 1985, en la Revista de la J.L.F., va escriure: "Segons notícies, facilitades per un veterà faller d'abans, per més senyes Croniste, en la nostra Placeta se formà la primera Comissiço a l'any 1936, que per causa del destí (parentesis de la guerra), plantà després de tots els abatollars, la falla a l'any 1940, com consta als arxius de la Junta Local".
Fent honor a la veritat històrica, i tenint-nos a les notícies que posseïm, mentre no n'apareguen d'altres, podem considerar que després de la falla de la Plaça Casasus, és aquesta de la Plaça Major, la segona més antiga d'Alzira. Car no podem dubtar ni de Jesús Emili Hernàndez, ni menys encara de Josep Mª Parra que és el que va facilitar notícia.
El 1927 o 1928 es tornà a plantar una altra falla a la Plaça Major, segons testimònia el veterà locutor de ràdio Joaquim Sànchis Ruíz. Existeix una fotografia d'aquesta falla. El 1933 es plantà una altra falla també a la Plaça Major, tal i com ho ha escrit Rafael Sifre Pl en el seu treball "L'origen de les falles", publicat en la Revista de la J.L.F. del 1961. I en el 1939 es constituí la "Penya La Flama", plantant falles en el 1940, 1941, 1942, 1943, 1944 i 1945. En el 1946 no va plantar falla.

FALLA PLACETA COLOM (1930)

Davant l'actual "Cine Colón" es va plantar una falla el 1930. Era coneguda per la falla "Penya Cascabel". Els dos primers estudiosos de les falles d'Alzira, Rafael Sifre i Bernat Fontana, donen fe d'aquesta falla.
Rafael Sifre en un article titolat "Repassant els llibrets de les falles", publicat en la Revista de la J.L.F. del 1971, escriu: "Va ésser una que en l'any 1930 va estar aixecada a la raconada que amb el cinema Colom, formen els casals que hi ha al voltant".
En "Apuntes para la Historia Fallera Alcireña", publicats en la Revista de la J.L.F. del 1970, Bernat Fontana informa també d'aquesta falla: "Limitando, pues, mis referencias a las comisiones fallera, y a lavista de los datos y antecedentes que obran en mi poder, he de decir, que la primera Comisión se denominó "Peña Cascabel", plantando la falla en el año 1930, en la plazoleta de lo que fue Hotel Colón, hoy transformado en modesto salón de cine". Con tal motivo se editó el primer "Llibret", haciendo la presentación de la Peña, en verso, el que suscribe, y la explicación a cargo del también poeta alzireño, Filiberto Castillo (...) La crítica se referia a la implantación del entonces impopular Impuesto de Utilidades".
En aquest lloc es plantaren falles alguns anys més: 1944, 1945, 1946 ..., fins l'any 1958 en el que es va plantar l'última falla, obra de l'artiste Joaquim Gómez perelló, que va guanyar el tercer premi.

FALLA CARRER LA UNIÓ (1933)

En el 1933 es va plantar la primera falla del carrer la Unió. Així ho testimonia Rafael Sifre Pla, Bernat Fontana Martínez i Vicent Aledón Selfa, entre altres. Sifre Pla ha escrit: "En 1933 una petita colla de veïns del carrer de l'Unió, va plantar una falleta que va fer la distracció de la ciutat, també per dues nits". ("Repasant els llibrats de les falles", Revista de la J.L.F. 1971).
Fontana Martínez amplia la notícia: "En 1933 se construyó una nueva Comisión en la calle de la Unión, plantando su primera falla, satirizando los defectos y calamidades del fútbol en aquella época, publicando igualmente un sencillo llibret con la explicación en verso". ("Apuntes para una Historia Fallera Alzireña", Revista de la J.L.F. 1970)
Vicent Aledón Selfa en un testimoni oral, declarava que en una de les escenes de la falla apareixia el cego Xamarrusca acompanyat per Llorenset, i en una altra escena es podia vore una parelleta prenent el sol a la muntayeta del Salvador, el verst de la qual era: "El que més agrà a les xiques / que van a la Muntayeta / és acariciar el pins / agarrant-los la soqueta".
La mateixa comissió va seguir plantant falla el 1934 i 1935, amb els temes de l'exportació tarongera, i ridiculitzant a cert don Joan, i no precissament el Tenori, respectivament, com ha deixat escrit Bernat Fontana en "Apuntes para una Historia Fallera Alcireña", ja esmentat.

FALLA BARRIADA DE SANT JOAN (1939)

En l'"Historial" de la falla Sant Joan, la seua comissió va escriure (Revista de la J.L.F. 1985): "La falla del barri de Sant Joan, es va fundar el mes de novembre de 1939". Va plantar la primera falla el 1940, essent el primer president Ignaci Rios Magraner.
Seguí plantant falles el 1941 i 1942, però el 1943 va descansar, reemprenguent la tasca el 1944, any de la fundació de la primera Junta Local Fallera d'Alzira.
L'any 1950 va guanyar el primer premi de l'ajuntament. En l'Acta de Qualificació, el Jurat d'aquell any, compost per Hermini Selfa Puig, Francisc Pérez Sala, Aureli Ramírez Marco, Eduard Gadea Segura i Bernat Sanmiguel Donet, van declarar: "Critica con gran humor la apetencia de labradores e industriales desaprensivos, hay en ella una mayor perfección en su montaje y un buen equilibrio en la parte de escultura y pintura, y no tiene materia alguna censurable". ("Acta de Calificación de las fallas de San José", 1950, Arxiu J.L.F., Alzira).
Aamb algun altre descans esporàdic, és la falla que més monuments ha plantat des de la seua fundació fins a l'actualitat, aconseguint el primer premi en vàries ocasions.

FALLA EL MERCAT (1941)

En "Historia de la falla", El Mercat publicà en el seu llibret del 1982: "Este fon el primer any (1941) que es plantà una falla infantil en el barri, per una agrupació de veïns".
La primera falla gran va estar plantada el 1942, segons testimoni de Bernat Fontana Martínez: "Las cuatro fallas que se plantaron el referido año, fueron: Barrio de San Juan, Mercat, Plaza del Caudillo y Doctor Ferrán" ("Apuntes para la Historia Fallera Alcireña", Revista de la J.L.F. 1970).
De la seua primera falla, el Mercat ha escrit: "S'agafa en seriós la cosa, i en aquest any 1942 ja es planta una falla de gust, de la qual fon el seu President el senyor Agustí Hernàndis (El Perolero). En eixe any no va haver Fallera Major ni falleres". ("Historia de la falla", llibret El Mercat 1982).
Va continuar plantant falles en els anys succesius, sense quasi interrupcions, fins l'actualitat, essent una falla de les punteres, de les que s'han mantingut en la Secció Especial, guanyant abundants primers premis, especialment a partir del 1964.
S'ha distinguit sobretot, per l'esperit i categoria fallera dels components de les seues respectives comissions, i també per l'agudesa crítica i satírica que ha impregnjat a totes les seues fallesles més visitades i aplaudides pel públic de la ciutat.

FALLA DOCTOR FERRAN (1942)

La primera falla del carrer Dr. Ferràn, es va plantar l'any 1942. Bernat Fontana Martínez ho confirma en el seu treball anomenat "Apuntes para la Historia Fallera Alcireña", publicat en la Revista de la Junta Local Fallera del 1970: "En el año 1942, la Comisión de Festejos del Ayuntamiento, organizó las fiestas falleras con diversos actos, concediendo hermosas bandas con el escudo de la Ciudad, bordado en oro, a las Falleras Mayores de las cuatro fallas que en dicho año se plantaban, así como varias infantiles, publicándose el primer programa oficial de los festejos falleros. Las cuatro fallas que se plantaron el referido año, fueron: Barrio de San Juan, Mercat, Plaza de Caudillo, y Doctor Ferrán".
També en l'"Historial" escrit per la comissió Doctor Ferràn, i publicat en la Revista de la J.L.F. del 1985, s'afirma: "La primera falla que se plantó en este barrio fue en 1942, siendo su primer presidente D. Luis Suñer Sanchis, en la actualidad Presidente Honorario de esta falla. El siguiente Presidente en los años sucesivos fue D. José Sanfrancisco Llinares, siendo plantada la falla durante muchos años entre las confluencias de las calles J. Pau y Dr. Ferràn".
A part de ser una de les més antigues d'Alzira, la falla Dr. Ferràn ha estat una de les més constants, mantenint-se actualment en la secció segona després d'haver guanyat alguns primers premis dins d'aquesta secció, i també en falles infantils. Un dels antics presidents que més va lluitar per la falla fou Francesc Carrió Moreno.

FALLA CAMÍ NOU (1943)

La primera Comissió de Camí Nou, es va fundar el 10 d'abril del 1943, segons consta en el primer Llibre d'Actes d'aquesta falla que actualment encara se conserva. El primer nom que tingué fou Carrer Gandía. L'any 1945 canviá de nom per anomenar-se General Asensio, i des del 1980 és coneguda pel seu nom actual de Camí Nou. És la falla que més primers premis ha guanyat a Alzira: 14 en total. També moltes de les seues falles infantils han aconseguit el primer premi. L'any 1963 va confeccionar el primer estendard de les falles d'Alzira, quan encara no el tenia ni la Junta Local. Adrian Campos Bialcanet ha estat el President que més exercicis ha presidit. Però el major promotor de la falla fou Enric P. Aranda Piera.
Després d'una primera etapa que durà fins el 1966, en la que passava alguns anys sense plantar falla, es creà una nova comissió el 1971 que li donà una continuïtat no interrompuda fins l'actualitat, militat sempre en la secció especial, sota la presidència de Bernat Magraner Torres, primer, i Josep Gimeno Lacruz, fins a hores d'ara.
Les seues falles han destacat tothora per la seua monumentalitat i la seua gràcia, essent de les més visitades pel públic de la ciutat. Junt a la de la Plaça Major, ha despuntat en la publicació de llibres sobre temes històrics alzirencs. En altres activitats també ha destacat com a davantera, en emissions radiofòniques, cavalcades, jocs de saló i esports. Igualment la seua Comissió Femenina ha estat integrada pel major número de falleres d'Alzira, arribant fins al centenar. Però amb tot, en alló que més s'ha destacat ha estat la pluralitat i sentit democràtic dels seus components de totes les ideologies i classes socials, sense que en les seues respectives comissions mai no predominaren fanatismes d'aspecte ideologista.

FALLA CAPUTXINS (1943)

La primera Comissió de la falla Caputxins es va crear el 1943. En l'"Historial" que va redactar per a la Revista de la Junta Local Fallera del 1985, va donar aquesta notícia: "Esta falla se va fundar en l'any 1943, sent el primer President Ramón Serra Juan". Va plantar la primera falla en març del 1944, sota el nom Caputxins-Hospital, essent fallera major Consol Correcher, i artista F. España.
A partir del 1944 continuà plantant falles a escepció del 1946. El 1953 va guanyar el primer premi de l'Ajuntament. Pertot arreu es comentava la perfecció d'aquesta falla, obra de Vicent Mengual Montalvà. Com que no feren llibret, no tenim més notícies d'aquesta falla extraordinària. El 1962 va guanyar el premi primer de la cavalcada infantil del ninot.
L'any 1975 es va organitzar una nova comissió que ja no deixaria de plantar falles fins l'actualitat, militant en la secció primera. El 1978 i 1979 va guanyar el primer premi d'aquesta secció i també el priemr premi en la falla infantil dons anys consecutius. El 1981 i 1982 tornà a guanyar el primer premi de la secció primera. L'actual president és Agustí Costa Cuenca. El 1980 anomenaren per primera vegada "Caputxí Major" a Lluís Suñer Sanchis.

FALLA CARRER COLOM (1944)

L'any 1944, el carrer Colom va plantar la primera falla, de la que fou fallera major Bernardeta Vila, i president Pere Riberoles Dolz. L'artista fou R. Cortés, i el tema "Com fer una falla". El 1945 va publicar un llibret amb versos d'Enric Piera hernàndiz i Manuel Just Aparicio. Són de destacar els "Epitafis" que el Dr. Just Aparicio va dedicar a algunes personalitats d'Alzira, especialment professionals de la medicina com ell. D'aquesta segona falla fou fallera major Carme Ferrús Pellicer i president Bernat Pascual España.
Successivament continuà plantant falles, fent algun que altre descans, i canviant el nom per carrer Colom-Pont de Xàtiva, tenint com a president l'any 1955 a Salvador Lacasa Rubio. Altres presidents foren Josep Coll Estruch, i Joan Baptista Martí Monllor. Ha guanyat alguns primers premis en falles infantils, i segons i tercers en les falles grans.
Part dels fallers d'aquesta comissió van fundar la falla Sants Patrons l'any 1966, dins d'una nova barriada de recent ceració. Això va estar el motiu principal perquè desapareguera definitivament la falla del carrer Colom. Encara l'any 1974 es plantà una falleta infintil que va guanyar el primer premi. La fallereta major va ser Maria Empar Llopis Gómez.
En 1982, una nova comissió va crear la falla Sant Judes que, en certa manera anava a reemplaçar fins l'actualitat, a aquella antiga falla del carrer Colom-Pont de Xàtiva-Salvador Santamaria o carrer de "La palla"

FALLA PLAÇA DE DOLZ (1944)

La primera falla plantada a la Plaça de Dolz fou del 1944, essent la fallera major Maria Martín, i el president Rafael Belda Belda. Va estar construïda per l'artista E. Gadea, i portava per tema "descobrir l'Amèrica". Continuà plantant falles en anys succesius, però alternants, guanyant el primer premi de falles infantils l'any 1950, i el segon premi de falles grans el 1951.
El 1955 fou fallera major Francesca Rubio Camarena, i president Enric Pellicer Ferrer. L'artista Juli Iñigo blasco construí una falla titolada "Desinfectar Alzira". El 1956 tornà a guanyar el sogon premi de l'Ajuntament, segons consta en l'Acta del Jurat qualificador d'aquell any.
En 1962 fou fallera major Rosa Mari Rosell Chulià, i president Pere Riberoles Dolz. El 1963 tenia com a fallera major a Maria dels Angels Pla Garcia, i el mateix president Pere Riberoles. El 1964, era fallera major Anna Maria Ferrer Estruch, i president Vicent Miró Bono.
L'any 1967 es va plantar l'última falla d'aquesta Plaça de dolz, obra de l'artista Enric Gregori Sanjuan. Eren fallera major Consol Piera Casanoves, i president Vicent gomis Ayllón. Vaguanyar el tercer accèsit de l'Ajuntmaent.
És obvi que no hi ha que confondre la falla Plaça de Dolz amb la de camil Dolz, que són dues barriades molt diferents i distants dins la nostra ciutat.

FALLA PLAÇA DEL FORN (1944)

La comissió de la Plaça del Forn, en l'"Historial" que va publicar en la Revista de la J.L.F. del 1985, declarava: "Fue formada esta Comisión de la Falla Plaça del Forn a mediados del año 1944, plantándose la primera Falla en marzo del 1945, siendo el tema de la misma "El agua y la venta de frutas", con una balsa en el centro, con las figuras de un vendedor de carbón, un vendedor de vino y un hornero. La Comisión estaba formada en sus principales cargos por Francisco Tudela Murillo, como Presidente; Salvador Castells Comas, como Secretario; y jaime Lozano romeu como Presidente de Festejos. La fallera Mayor fué Nieves Lozano Romeu". L'artista d'aquesta primera falla (segons ho ha declarat personalment) va ser ignaci Rios Magraner. Existeix un "boceto" publicat per la revista fallera de València "Nit de foc", el 1945, i també el primer llibret que va editar la seua comisió, en el referit 1945, escrit per Manuel Just Aparicio. En aquest llibret està la fotografia de la fallera major i els noms de la cort d'honor: Encarnació Puig Sanz, Carme Bisquert Oltra, Teresa Rosell Clavel, i Manola Vives Oviedo. També estan els noms dels primers components de la comissió executiva.
Ha estat una de les falles capdavanteres de la ciutat. Guanyant molts primers premis, i formant en la secció especial i primera. També ha guanyat uns altres tants primers premis infantils i d'altres activitats. Són tants que, dir-los tots, allargaria massa aquest informe.
En la dècada del 60 va crear el famós "Cau La Pala" de gran acceptació i concurrència. Igualment ha creat el títol de "Cassolera" que otorga a dones distinguides de la nostra ciutat. Respecte als monuments, sempre ha tingut crítiques molt originals que han fet la delícia dels ciutadans. Els seus components han demostrat tothora que són fallers de "pura capa", de lo milloret d'Alzira, coneixedors en profunditat de tot allò referent a la festa fallera.

FALLA PERE ESPLUGUES (1970)

La primera falla del carrer Pere Esplugues es va plantar l'any 1970, essent president Joan Sospedra Chordà, i fallera major Anna Maria Redondo Garcia. La comissió estava composta per 17 fallers y 7 falleres. L'artista Salvador Soria va construir la falla amb el tema "Quixotades".
En els anys successius va continuar plantant falles tot i descansant alguns exercicis. El 1976 va guanyar el primer premi de la secció primera, i segon accèsit en la falla infantil. Era president Salvador Sanfrancisco Llinares, i fallera major Carmina Yudici Bru. El tema de la falla fou "Castells en l'aire".
El 1984, després d'alguns anys, va reaparéixer, essent president Vicent Cucarella Moreno, i fallera major Maria Rosa Soria Blay. Guanyà el primer accèsit de la secció segona amb el tema "Turisme de poca monta". Va tornar a plantar falla el 1986 amb el mateix president i essent fallera major Marisa Motilla Martínez, guanyant el tercer accèssit de la segona secció. L'última falla es va plantar el 1987, tenint per fallera major a Elvira Sospedra Chordà. L'artista fou Xavier Boluda Albelda, i el tema, "A la vista estan".

FALLA PLAÇA DEL REGNE (1970)

A la plaça del Regne es va plantar la primera falla l'any 1970, essent president Josep Bartolomé López, i Fallera Major Marissa Albizu Ballester. L'artista fou Bernat Javier Iñigo, i el tema de la falla "Ie-Iés".
Va publicar un llibret de 24 pàgines, imprés per Francesc Piera, en el qual apareixen la Fallera Major i les 7 falleres de la cort d'honor, l'esbós de la falla, la comissió executiva, el programa de festes que anunciava per al dia 13 de març a les 9 de la nit, un Pregó particular, i el dia 19 a la 1'30 del migdia un concert per la banda de música de senyera. Tenia el llibret una poesia de Soler i Estruch titolada "Caminet de l'Alborgí"; un article d'Enric Lahuerta Company titolat "Hoy Plaza del Reino" recordant com era l'antiga situació d'aquesta nova plaça; i al final, l'explicació de la falla en vers. Va plantar falla i editar llibrets durant dos anys. Després desaparegué.
L'any següent i l'últim 1971, fou Fallera Major Maria Dolors Ramírez Vicent, amb el mateix president i artista que construí la falla sota el tema "Empreses". No ha plantat més falles.

FALLA SANT ANDREU (1971)

Després de plantar algunes falles infantils, en l'any 1971 els veïns del carrer Sant Andreu plantaren una falla gran sota la presidència de Francesc Redondo Benito. Fou Fallera Major Aurèlia Gil Hernàndez i artista Enric Gregori Sanjuan que construí la falla amb el tema "La nova ona".
En l'"Historial" que va publicar en la Revista de la J.L.F. del 1985 podem llegir: "Inició sus andares esta comisión, en el año 1968 cuando un grupo de chavales, con la ilusión que caracteriza a los jóvenes, emprendieron la meta de erigir un monumento. De la mano de Pepe Mira como artista y con un primer premio conseguido terminó aquel primer ejercicio (siempre el más difícil) con Emilio Francés como presidente y la niña Aulín Gil como Fallera Mayor. Como anécdota diremos que con el tiempo la citada niña fue a su vez la primera Fallera Mayor de la falla grande, también destacaremos entre los fundadores de esa falla inicial, auténtico vivero de lo que es hoy la actual, la presencia del hoy (en 1985) Diputado en Cortes Valencianas Antoni Cebrián Ferrer. En años posteriores y con varios premios conseguidos se continuó plantando falla hasta la iniciación de la comisión mayor en el año 1971 que tuvo como primer presidente al actual componente de la Cámara de Comercio Industria y Navegación, D. Francisco Redondo Benito y como Fallera Mayor la antes citada Srta. Aurelia Gil Hernandis. La comisión fue consolidándose y aumentando progresivamente de componentes, tras los pasos de Francisco Torró Climent, como segundo presidente, vendría una época de continuidad en las estructuras ostentando la presidencia Salvador Moreno Nadal, con un pequeño escalón en el año 1976 en el que no se plantó falla. Se aprovechó este como balón de oxígeno para resurgir en 1977, con caras nuevas y mentalidades abiertas a todo, que sirven para llegar a 1980 donde y como dato emotivo destacamos el que fueran madre e hija Falleras Mayores caso que aún no se ha repetido en esta comisión, honor que tuvieron la Sra. Paqui Tudela de Giménez y la hija Fany Giménez Tudela. En el año 1982 se hace cargo de la presidencia Juan José Giménez coincidiendo con grandes éxitos deportivos que hacen vivir en la comisión una inusitada ilusión y convivencia fallera. Después de las inundaciones del 82 y con fuerza de voluntad con Salvador Moreno Nadal de nuevo como presidente, continua la tradición hasta el momento actual en el que la Srta. Amparo Gadea repite reinado pues ya lo tuvo infantil en 1973".
El president del 1989 era Eduard Fita Giménez, i la Fallera Major Rosa Adán López. President infantil: Joan Carles Giménez Tudela, i Fallera Major infantil Cristina Fita Esteve.

FALLA JOSEP PAU (1971)

L'any 1971 es va plantar la primera falla de l'Avinguda Josep Pau, essent president Alfred Oltra David i Fallera Major Susanna Marzo Mompó. L'artista Salvador Soria construí una falla amb el tema "El taronger".
En l'"Historial" de la falla, publicat a la Revista de la J.L.F. del 1985 es diu: "L'historial d'esta comissió, igual com suposem en la majoria, naix de la il·lusió i les ganes de mantindre una festa que, per la vivor, colorit i devesall d'alegria no es pot comparar a cap altra. Allà per l'any 1965 es reunien un grup d'amics, xiquets i xiquetes, que volen imitar a les falles que aleshores hi havia, però en pla de fer una falla infantil. Este grup estava encapçalat pels hui (1985) President, Vicepresident tercer i Delegat de Cultura i que desprès de fer totes les esbrinacions possibles i presentar la Comissió en Junta Local, li demanaren a l'artista Salvador Soria, que ens fera una falleta. Amb un pressupost total de 4.500 pessetes, férem tota la festa, paella inclosa. La Fallera Major va ser la aleshores la xiqueta Maria Lluïsa Marzo i Mompó, hui mare del president infantil i fallera d'esta comissió. A l'any següent i en vore que els pressupostos pujaven molt i no era cosa d'organitzar-ho a soles els xiquets, ens férem l'ànim d'esperar a que ens eixira la barba i poder-ho agafar en pla més seriós. El dia 7 d'abril del 1970, pensant que ja teniem prou capacitat per fer front a un pressupost normalet però plantant falla gran, ens decidim a visitar a algunes persones majors, entre elles estaven en Jesús Marzo i Trini, i el que va presidir la Junta aquell any n'Alfred Oltra i David, aconseguint formar una comissió de 15 fallers dels que al fi del exercici quedaren sols 11, pel que no anavem a competir per cap premi, però sí a demostrar que amb constància i il·lusió la festa es podia mantindre. La Fallera Major d'ste primer any fou la Senyoreta Susanna Marzo i Mompó, hui casada amb l'actual president de la comissió. Es va continuar plantant falla des de 1972 a 1976. Com que eixa joventut il·lusionada havia de complir el servei militar i mai no aplegàvem a ser una vintena de fallers, decidírem descansar entre els exercicis 1976 i 1979. En l'exercici 80-81, formen la comissió 30 fallers i treballem quasi sols per la Falla, aconseguim el primer premi en esta segona secció, i decidim passar a la primera en l'exercici 81-82".

FALLA SALOMÓ (1971)

Coincidint amb el 25 aniversari de la fundació de la J.L.F., el 1971 aparegueren algunes falles noves. Una d'elles es va plantar en l'actual barri de Les Cantereries, a prop del cinema Salomó del que va prendre el nom. El president fou Antoni Cuñat Gil i la Fallera Major, Isabel Abad Giménez. L'artista Enric Gregori Sanjuan va construir la falla que tenia per tema "Història de la comissió". J. Cortés en l'explicació de la falla va escriure: "La història de la Comissió és el tema d'esta falla que expliquem a continuació sense deixar ni una ratlla".
Esta falla estava composta per 23 fallers i 6 falleres, que foren Antonia Sánchez, Emilia García Rojo, Mercedes Santillana, Juana García Rojo i María Tàrrega Gómez.
Fon una llàstima que, per les dificultats que va tindre la comissió, tal i com ho va explicar J. Cortés, només plantaren falla un any. La comissió de Les Cantereries va suplir en 1988 l'absència de falla en la barriada.

FALLA UNIÓ-NARANJO (1971)

La falla Les Basses s'ha encarregat de continuar amb tota dignitat aquell primer intent d'una comissió de 12 fallers que en l'any 1971 va plantar una única falla en el carrer Naranjo. El president d'aquella falla va ser Raúl Ferrer Albelda i la Fallera Major, Maria Amèlia Blanquer Martínez. Les falleres de la cort d'honor foren Encarnación Perelló Oliver, María José Jerez Sevillano, Lorenza Castro Fernàndez, Carolina Signes Chovida i María José Soler Pons. El tema de la falla, construïda per un artista de València, fou "L'alimentació".

FALLA ONDA-HOSPITAL (1971)

Quasi en les mateixes condicions que la falla anterior, el 1971 es plantà esta falla d'Onda-Hospital, sota la presidència de Josep Gandia Mora i essent Fallera Major, Mari Fina Gregori Giménez. La comissió executiva estava composta per 17 fallers i la cort d'honor per Mari Fina Armengol Carrascosa, Herminia Pastor Hernández, Mari Carmen Cuenca Zoroa, Maria Amparo Domínguez Cañes i Mari Fina Garrigues Terol.
L'artista de la falla va ser Bernat Javier Iñigo, que va tractar diversos temes relacionats amb l'aigua. Després d'esta primera falla va desaparéixer la comissió, possiblement absorbida per la propera falla de Caputxins, de més dilatada història.

FALLA PLAÇA ALACANT (1972)

Presidida per Mateo Santamaría Alabort, es va plantar la primera falla a esta plaça l'any 1972. Fou Fallera Major, María Rosa Botella Pellicer i artista Pascual Carrasquer de Sueca, que va tractar el tema "Salut i infarts", guanyant el primer accèsit de les falles d'Alzira.
Esta falla de la Plaça Alacant, en el seu "Historial" escrit pel destacat amic Luis Sánchez García, i publicat en la Revista de la J.L.F. del 1985, diu: "Corría septiembre de 1971, cuando un grupo de hombres deciden lanzarse a formar Comisión de Falla en la barriada Plaza de Alicante y adyacentes. Son los Santamaría, Sánchez, Domínguez, Sospedra, Soriano, Lillo, Lozano, Grima, Moliner y alguno más que es posible que no mencione por olvido. Eran tiempos de comienzo de evolución de fallas en Alzira. La falla se plantó en la calle de Gandía (bifurcación de Doctor Fléming y Gómez Clemente). Alcanzó éxito en la barriada, aunque ésta no colaboró en lo previsto. Después la Comisión y sus hombres -siempre con ganas de trabajar-, hicieron lo imposible por dar continuidad a la Comisión pero no lo cosigueron. Alternativamente se plantaba un año sí y otro no. En el año 82 vuelve al ejercicio fallero con iniciativas nuevas y proposición de que la Falla sea una realidad más dentro del ámbito fallero de la ciudad. Algunos nombres antiguos, de tradición fallera, componen actualmente comisión. Las ideas son llevadas a la práctica con consenso general y los Parada y directivos, sección femenina, cadetes y el barrio en general se han mentalizado para la gran fiesta de marzo, esa fiesta netamente valenciana que, con ruido y música hará vibrar los corazones alzireños".

FALLA ALBUIXARRES - CAMÍ FONDO (1974)

La falla precursora del carrer Albuixarres es va plantar l'any 1959 amb el nom Cid-Albuixarres. Però la definitiva comissió d'este carrer va plantar la seua primera falla l'any 1974, essent president Bernat Tetuàn Mons i Fallera Major Concepció Piqueras Giménez. L'artista Eustaquio Andrés Vayà va tractar el tema "Mar contaminat". El poeta fou Joan Marco Comas.
En l'"Historial" d'esta falla, publicat en la Revista de la J.L.F. del 1985, podem llegir: "En el ejercicio 1973-74 se inició esta Falla por iniciativa de unos cuantos falleros. Su primer Presidente fue D. Bernardo Tetuán Mons, al frente de una comisión pequeña pero que gracias a ellos esta falla ya tiene solera y esperamos que esta barriada no se quede ningún año sin su falla y fiesta. He aquí la comisión que empezó esta falla:, José Martínez Moreno, Francisco Tarrasó, Celestino Orosia, Felipe Fontana, José Orosia Gregori, Vicente Palacios Bertomeu, Valeriano Chordá, Antonio Canut, Juan Sanz, Enrique García Vázquez, Vicente Tarrascón Piera, Joaquín Gómis, Manuel Hidalgo, Francisco J. del Caso, José Almela Santamaría y Blas Garrigues Prats. A todos ellos, gracias por poner los cimientos.
Van plantar falles sense interrupció fins l'actualitat (a excepció dels anys que ens afectaren les riuades 1983 i 1988). El 1975, essent president Josep Almela Santamaría i Fallera Major, María Hernández Bohígues, guanyaren el primer premi de la secció segona, amb una falla de l'artista Eustaquio Denrés, amb el tema "Vaques Flaques".
De l'any 1983 diuen en el seu "Historial": "Este año cuando aún estábamos sacando trastos destruídos por la pantanada, pensamos montar una falla como fuera y en un pensat i fet, con un muñeco indultado y cuatro maderas, lo hicimos, dándonos ánimos para seguir trabajando y continuar montando nuestra falla".
El 1986 es va unir a la comissió del Camí Fondo, que havia plantat la seua primera falla el 1984 i de la que parlarem més avall, amb la qual formaren una única comissió presidida per Francisco Carmona Pinto, sent la Fallera Major, Empar Prats Puchades. La falla va guanyar el segon premi.

FALLA PERE MORELL (1975)

La primera falla del carrer Pere Morell es va plantar l'any 1975. Era president Joan Peris Cómas i Fallera Major, María Ángeles Valera Descalzo. L'artista, Joaquín Gómez Perelló va construir sota el tema "Els Diners". La falla infantil va guanyar el primer premi, sent Fallereta Major Cristina Morell i Alemany.
En l'"Historial" que va publicar la comissió en la Revista de la J.L.F. del 1985, podem llegir: "Allà per l'any 74 uns quants veïns del carrer Pere Morell coincidiren el 19 de Març al voltant d'una falla: Xe, Joan, com estàs? -Hola Arturo. Mira, bé; mirant les falles -en un moment es va fer un rotgle de veïns-, i u d'ells va dir: Escolteu per què no plantem una falleta per als xiquets i els donem festa, "Pensat i Fet" .
Tornaren a plantar falla l'any següent, 1976, però descansaren fins el 1982, reapareixent després de cinc anys, amb una falla de la secció primera feta per Ramón Primo Ferri, amb el tema "Diablures". Fou Fallera Major, Cristina Morell Alemany, que havia estat la primera Fallera Major infantil. Guanyaren el primer premi de la Cavalcada del ninot o multicolor.
El 1984 tornaren a plantar falla canviant de president, que fou Miguel Cerezo Floro i Fallera Major, María Rosa Peris Roig i guanyaren el segon premi. En 1985 es destacaren per damunt de totes les altres falles de la secció primera, en guanyar el primer premi amb una falla de Navarro i Olcina de Carcaixent, i de la qual era Fallera Major, Rosa María Morell Andrés i president Emili Ortega Ferrer.

FALLA VERGE DE LA MURTA (1976)

La primera falla del carrer Verge de la Murta, es va plantar l'any 1976, essent president Joan Josep Colomer Pau (que a exepció d'un exercici, presidí la comissió tots els altres) i Fallera Major, Maruja Carrascosa Llopis. L'artista Salvador Soria construí el monument sobre el tema "El vell camp de futbol". L'any següent, 1977, canviaren de president i va ser Ramón Carrascosa Garés i la Fallera Major Adela Añó Sanz. El tema de la falla era "el baül dels records", de Salvador Soria, que va aconseguir el tercer premi de la secció segona; a més, guanyaren el primer premi de la Cavalcada del ninot o multicolor.
El 1978 descansaren. El 1979 fou Fallera Major Immaculada Soria Agustí, i el tema "Cadascú balla com pot". El 1980 era fallera Maribel Soria Agustí, i el tema "El Naranjito". El president i l'artista foren el mateixos. En 1981 plantaren una de les falles més originals d'Alzira, el títol era "Esbós de falla"; la Fallera Major fou Encarnació Guijarro. El 1982 va ser Fallera Major Rosa María Vivas Peris. A partir d'eixe any, ja no plantaren més falles.

FALLA PINTOR ANDREU (1976)

L'any 1953 es va plantar una falla infantil en el carrer Pintor Andreu que va guanyar el primer premi, tal i com consta en l'Acta del Jurat d'aquell any. D'esta falleta es conserva l'estandart, segons ha declarat Salvador Pérez al llibret de la falla de 1981. Fou Fallereta Major María Teresa Ahulló Iborra i president Pascual Ahulló, qui va morir tràgicament. Esta falleta va guanyar també el primer premi d'emissions radiofòniques infantils. El 1964 tornaren a plantar una altra falleta infantil en la qual va ser Fallera Major, Margarita Llopis Pla. Va guanyar el seté premi.
La primera falla gran es va plantar l'any 1976 sota la presidència d'Adelard Hurtado Clemente i sent Fallera Major, María Vicenta Cucarella Ibáñez. La va fer l'artista Salvador Soria amb el tema "Farolades".
Seguiren plantant falles els anys successius fins l'actualitat, guanyant el primer premi de la secció primera el 1977, essent Fallera Major Mari Carmen Micó García i artista Manuel Blanco de Xàtiva. El 1979, sota la presidència de Bernat Martín Escrivà i amb Rosa Camarasa Signes com a Fallera Major, guanyaren el primer premi de Ninot i també el primer premi de la Cavalcada Multicolor que repetiren el 1980 i el 1981. En eixe darrer any aconseguiren també el primer premi infantil i publicaren un llibre de poesies d'Enric Pérez Presència, essent les dues falleres majors les netes del Poeta, Immaculada Vidal Pérez i María Pérez Joan.
El 1984 guanyaren els dos primers premis, en la falla gran i en la infantil. Les falleres majors foren María Loreto Petit Pérez i Patrícia Monzó Tudela, respectivament i l'artista Bernat Javier Iñigo. També formava part de la comissió el que va ser President de la Junta Local Fallera, Bernat Chordà Carrascosa.
El 1989 tornaren a guanyar els dos primers premis, en la falla gran feta per l'artista Julio Moterrubio i en la infantil obra de Bernat Javier Iñigo. Eren falleres majors Fina Alcarria de Mompó i Carolina Mompó Alcarria. President, José Ramón Rosell Chulià i president infantil Raul Pérez Ahulló.
Han convocat concursos de poesia i fotografía i han publicat alguns llibres d'investigació història i artística a més dels de poesia i fotografia. Gràcies a la mà mestra de l'artista i faller de la comissió, Bernat Estela, el monument infantil ha obtingut ininterrompudament el primer premi de secció especial des de 1997. Un dels seus ninots figura com a representació de l'art faller al Museu d'Alzira. Estela ha estat l'artista elegit, mitjançant concurs, durant molts anys per modetlar la falla infantil de l'Ajuntament de València. En els últims anys s'han destacat també per fer excepcionals estudis als llibrets.

FALLA CAMIL DOLZ (1977)

La comissió inicial del carrer Camil Dolz va plantar la primera falla l'any 1977. Era president Francesc Fabra Sangil i Fallera Major Maria Josep Julio Graniero. L'artista era Ramón Primo Ferri i, amb el tema "Els mamons", va construir un monument que guanyà el segon premi de la secció segona.
En l'"Historial" que va publicar a la Revista de la J.L.F. del 1985, esta falla declarava:"Fue fundada en el año 1976, por un grupo de amigos la mayoría de ellos Albañiles, con lo cual tomaron por insignia la "paletina de albañil", para representar dicha Comisión".
L'exercici següent, 1978, va aconseguir el primer premi de la segona secció, essent Fallera Major Aurora Esteve i tenint el mateix president i artista. També el 1979 va guanyar el primer premi amb una falla titulada "El destape", de la qual fou Fallera Major Bernarda Aznar Pau. A més, guanyà el segon premi infantil amb la Fallereta Major Maria del Carme Valls Esteve. Tornaren a guanyar el primer premi l'any 1980, amb Empar Cuñat com Fallera Major, i Mònica Chambó de Fallereta Major infantil.
El 1981 va ser Fallera Major, Consol Herràiz i infantil Sara Tudela. El 1982 va canviar de president que fou Amado Gonzàlez, essent falleres majors Maria Teresa Serra i Maria Raquel Sales. Després de la "Pantanada" el 1984 foren falleres major i infantil, Maria Isabel Gómez i Maria Sílvia Pau. El 1985 nomenaren a Empar Benedito i Gràcia Maria Teresí, canviant de president novament, Juan Ricardo Sales. El 1986 foren falleres major i infantil Esmeralda Mata i Beatriz Belda i president Josep Belda. En el 1987 tingueren com a falleres a Mari Carmen Serna i Mari Carmen Foretes, essent president Rafael Mompó i artista Vicent Femenia. Passada la riuada, en 1989, foren Falleres Majors Isabel Martí i Belén Clari, continuant el mateix president, Rafael Mompó i el mateix artista Vicent Femenia. El president infantil fou José Antonio Lara.

FALLA LES BASSES (1981)

La falla Les Basses, que escriu incorrectament el seu nom, adoptat de la partida "Les Basses", on es va crear esta d'Alzira, va plantar la primera falla en l'any 1981, essent president Joan Baptista Plaza i Fallera Major Maria Josep Sayol, aconseguint el premi especial d'Enginy i Gràcia en la Cavalcada Multicolor.
En l'"Historial" publicat per la comissió en la Revista de la J.L.F. del 1985, diu: "La Falla Les Basses es funda en l'exercici 80-81 per un grup de veïns, ja que estàvem prou llunyans del centre de la ciutat i per consegüent, de les festes falleres. S'ha lluitat molt per a continuar la comissió fins la data. Malgrat que el primer any tinguérem prou dificultats amb pocs fallers, som una comissió de gent treballadora per la qual cosa no som una gran falla, econòmicament parlant, però sí que som una comissió forta en quant a ganes de treballar i ànim de superació. També vàrem tindre les nostres dificultats amb les autoritats provincials, a causa de la cavalcada multicolor de l'any 81 que no ens va desanimar el més íntim, continuant la comissió amb les normals dificultats que pot tindre una falla en el començament d'ella per falta d'experiència. Tenim ben merescut un primer premi a l'Ingeni i Gràcia de la cavalcada, en l'exercici 80-81; un segon premi en la segona secció i també d'Ingeni i Gràcia, en l'exercici 81-82. Precisament este'exercici fon un dels millors anys, per no dir el millor, en quant a premis, per l'esforç realitzat".
El 1982 foren falleres major i infantil, Cristina García i Carolina Colomer i guanyanren el segon premi de la secció segona. Després de la "Pantanada", el 1984, s'anomenaren falleres a María Ángeles Bartolomé i Patrícia Plaza, canviant el president que passà a ser Salvador Soler. En 1985, les falleres major i infantil foren María Ángeles Bartolomé i Raquel Núñez. El 1986, canviaren novament de president anomenant a Josep Manuel Barberà i falleres a Antònia Herrada i Immaculada Puig. Guanyà el tercer premi de ninot indultat i també el tercer premi de Cavalcada multicolor. El 1987 fou president Salvador Soler i Falleres Majors, María Begonya Soler i Immaculada Madón.
En 1989, sota la presidència de Josep M. Barberà, foren elegides Carme Soler i Belinda Che Ramírez, Fallera Major i Fallera Major infantil, respectivament. El president infantil fou Victor Manuel Moreno. Van guanyar el primer premi de la Cavalcada multicolor i tingueren el màxim golejador i porter menys golejat el campionat faller del qual quedaren sub-campions al Grup B.

xxxxx FALLA TULELL -AVINGUDA (1985)

Segons conten en el seu "Historial" publicat a la Revista de la J.L.F. del 1985: "Aquesta juvenil falla de Tulell-Avinguda, va nàixer el primer d'abril del 1981, i des de la seua creació ha participat en la primera secció". La primera falla la plantaren el 1982, essent president Josep Martínez, i falleres major i infantil, Mari Angels Torres, i Mari Pau Arroyo. Anomenaren Tulellera a Isabel Pla de Gil.
Després de la "pantanada", és a dir el 1984, canviaren de president que fou Manuel Castellanos Sànchez, tenint per falleres a María Mercè López Bañeres i Patrícia Gil Pla, i com a Tulellera a Joan Knudscholm. El 1985 foren falleres major i infantil Isabel María Gil Pla i Patrícia Gil Pla, i Tulellera Mercè Bañeres de López Gallart. Guanyaren el segon premi de la secció primera. El següent 1986, les falleres van ser Lídia Castellanos Ferrandis i Cristina Rocher Robaina, i la Tulellera Josefina Camarena de Suñer. El president infantil fou Andreu Colomer Castells, i els artistes els germans Cortell de Carcaixent tornaren a guanyar el segon premi amb una falla titolada "contaminació". El 1987 canviaren de president que fou Pere Correal Castellanos i falleres major i infantil Carme Quiles Oliver i Rosanna Peris Catoira. Fou Tulellera María Fina Esteve Castillo, i president infantil Salvador Peris.
Aquest darrer 1989, tornaren a canviar de president, essent Bernat Lluís Casterà Furió, i president infantil Francesc Llopis Tortosa. Les dues falleres majors foren María Empar Ferrer López i María josep Casterà Moragues. Van guanyar el primer premi de ninot indultat. Han publicat dos llibres d'Història local, en facsímil. En 8 anys de vida, han plantat 6 falles, a conseqüència de les dues grans riuades que ha suportat Alzira en aquesta dècada. El seu lema surrealista és, "D'una rosa i un clavell, nasqué la Falla Tulell". Es una comissió que ha estat contínuament creant novetats, com el nomenament de "Tulellera" o l'aixecament d'una carpa de circ per a casal faller, etc. En definitiva, és una falla progressista que continua progressant.

FALLA SANT JUDES (1982)

La falla de Sant Judes, va escriure en el seu "Historial": "Aquesta falla com tot el món faller sap, es plantà el primer any, denominant-se Falla Sant Judes l'any 1981-82; si fem un poc de memòria tots recordarem que en anys antics, en aquest barri que ja és de tradició fester, es plantà la falla denominant-se Falla Colón-Puente Játiva-Salvador Santamaría. D'aquestos anys que estem anomenant, poca història li podem fer per falta de dades i algun que altre document i el reflexar-ho nosaltres en la nostra falla ho fem més que res per fer homenatge a aquells fallers que en anys passats plantaren ací en aquest barri la Falla. Després d'açò passem ja a lo que és la història de Sant Judes Tadeu. Aquesta història comença ni més ni menys en una conversació que tingueren dos veïns un dia de falles en el Cau Faller dels Sants Patrons, al veure que el barri tenia molta festa, molta llum i molta alegria, coses que notàvem a faltar en el nostre barri, i va i dic jo (El President) i xe carnisser! ¿per què no plantem falla?, i el carnisser diu: perquè tu no voldràs, i sense pensar-ho més, al talla que s'acabaren les falles, ens ficarem una llibreta baix el braç l'un i un llapis l'altre, i en molta il·lusió i ganes de plantar falla correguérem casa per casa tot el barri, recollint noms per a formar Comissió, com antigament es feia per arreplegar l'estoreta. Arran d'açò, com a Comissió nova, ens tenim que plantejar el tema de quin emblema li feien a aquesta Falla. El President i un artista de nom Julio plasmaren lo que és l'emblema de la Falla i d'ahí arranca l'estendeart que coneguem. A rengló seguit, no sabem si la idea seria nostra o si altres ho havien fet, decidirem beneir l'estandart, donant peu a fer un dia de festa fallera, assistint el món faller del poble; foren padrins d'aquesta beneïda Joep Llopis Vidal i Emília Orts Benavent. Després de fer la presentació de nostres Falleres Majors (Rosari García i Esther Miralles) plantàrem el nostre monument, en tot lo que açò reporta, que és colorit, festa i alegria, i ací finalitza el primer any". ("Historial", falla Sant Judes, Revista de la J.L.F. 1985, Alzira).
Aquesta primera falla del 1982 tingué per president a Josep Gallego Antón, i per falleres major i infantil a Rosari García Gallart i Esther Miralles Clemente. Els seus artistes Francesc Perucho i Manuel Mata, amb una falla que tenia per tema "La contaminació", van guanyar el primer premi de la secció segona, com consta en l'Acta del Jurat d'aquell any.
Després de la "Pantanada", el 1984, sota la presidència de Josep Llopis Vidal, anomenaren falleres a Paqui Martínez Pardo i María Empar Flores. Guanyaren el primer premi de ninot indultat, el Premi única de Presentacions falleres, i el segon premi de la secció segona. Tot seguit, el 1985 foren falleres María del Carme Ramírez i Elena Gallego. El 1986, canviaren de president que fou Josep Gallego Antón, i falleres Nàdia Esther Llinares i Natàlia Giménez Escrivà. Va ser president infantil Francesc Corcoles Cañes. En el 1987 descansaren;
L'últim any 1989, tornaren a plantar falla, essent president Antoni Clari Anaya, president infantil Josep giménez Escrivà, i falleres major i infantil Miracles Monleón Cañes i Gemma Clari Sànchez, respectivament.
Amb les 5 falles que han plantat, han posat ben alt el seu penó, aconseguint tots els primers premis esmentats, de falla, de ninot, i de Presentacions falleres. Cal esperar que continuen en aquesta línia. Superant-se cada dia més. Són una bona falla.

FALLA L'ALQUENÈNCIA (1981)

Transcrivim íntegrament tot l'"Historial" que va publicar la falla l'Alquenència en la Revista de la J.L.F. del 1985, perquè no te res de sobra. Millor que ells ho descrigueren, no ho podriem fer nosaltres ara i ací: "La falla L'Alquenència, naix l'any 1981 per l'inquietut i l'esperit faller d'uns veïns del barri, que han estat fallers amb altres comissions en anys passats, i que casa per casa, van informant de la seua inquietut, per la manca de festes al barri, i l'idea de fer una falla. El projecte qualla i es fa una primera reunió al bar Montecarlo, i comencen a debatre's idees, tals com les possibilitats de fer-la, també el nom, si el del barri o del carrer. Guanya per votació, el del barri L'Alquenència contra Jesús alvárez i el adjacents. Una setmana més tard, es torna a fer una altra reunió, per a distribuir els càrrecs entre els que s'han compromés a ser fallers, aquesta reunió és al bar La Creilla, i d'allí ja ix formada la comissió. Aleshores es comença la feina de fer loteries, contractar artista faller, banda de música, en fi tot allò que mou la maquinària d'una falla. En successives reunions és elegit el President, i per majoria, el càrrec és per a Segismund García i Pérez, i el infantil Antoni Ibáñez i Roca. Després de vàries propostes i dissenys, s'aprova el bosqueig de l'estandard, guanyant per votació el de les dues barraques valencianes, el pomell de taronges, i la mitja lluna, tot sobre fons roig, De moment la comissió infantil no té estendard, i s'aprofita el mateix per a les dues comissions. Els nomenaments per a falleres majors, recauen en Maria Josep Rovira i Aguilar, com a Fallera Major, i en Manoli Martí i Romero com a Fallera Major infantil. La presentació i imposició de bandes es fa a la "Parrilla", fent una obreta de teatre i en acabar sopar i ball de discoteca.
"Aquest primer exercici, que acaba bé perquè no hi ha dèficit, guanyant la falla el tercer accèsit de la segona secció i l'infantil una accèsit. Comencem el segon exercici amb més il·lusió, canviem d'artista faller, canvia el Presient major, eixint antoni Albarracín i Roca, l'infantil continua el mateix, de Fallera Major és elegida Pura Albarracín i Pascual, de l'infantil és la xiqueta Anna Maria Lara i Ros. Tot va sobre rodes, ja tenim la fallafeta i megatzemada a un baix, quan vingué el que vingué, "la pantanada", i la falla no es plantà, perquè estava massa banyada. L'exercici acaba amb una xicoteta festa el dia de Sant Josep, perquè després de pagar-li a l'artista faller no queda per a res més.
"L'exercici 83-84 comença de zero, amb renovada il·lusió, continuen les mateixes falleres majors, el mateix President major, l'únic que canvia és el President infantil, es nomena a Ivan Che i Sanjuan. La presentació i imposició de bandes es fa al club de Tennis amb sopar, obsequi per als fallers d'honor, i després ball. L'endemà es fa la dels menuts i en acabar un dinar per a ells. S'acaba l'exercici amb normalitat i amb una paella per a tots els fallers i falleres grans i menuts. El tema de les falles és: la gran tracta dels prestecs que s'han de tomar, dels robatoris a mà armada, etc. La infantil es refereix a la il·lusió dels fallers i falleres menuts en anar de passacarrer acompanyants per la música i també les despertades, aconseguint de premi un accèssit les dues falles.
"Aquest any o exercici que estem vivint (1985), s'han apuntat nous fallers i falleres i s'han borrat uns altres. El President major continua el mateix, i l'infantil canvia, i és Francesc Xavier Albarracín i Pascual, i les falleres majors Alícia Biosca i Esteve com a major, i la menuda és Ester Fita i Morales. El tema de les falles d'aquest any, ja es veurà i s'explicarà al llibre faller". ("Historial" falla L'Alquenència, Revista de la J.L.F. 1985, Alzira).
L'artista de la primera falla el 1982 fou Salvador Soria Soler, i els dels altres monuments foren Francesc Perucho i Manuel mata, fins el 1985.
L'any 1986 canviaren de president que va ser Antoni Lara Sarrión, i les falleres major i infantil foren Annabel Juárez Baeza i Noèlia Mortes Lara. El 1987 va canviar el president infantil que fou Raúl Sánchez Soler, però va repetir el president i la Fallera Major que tornà a ésser Annabel Juárez. La Fallera Major infantil fou Maria Pilar Lara Ros, i l'artista Vicent Femenia Benavent, que construí la falla amb el tema "Les guerres".
Després de la riuada del 4-11-87, plantaren el 1989 una falla que representava la típica barraca valenciana, i foren presidents major i infantil Josep Rafael Fita Santamaría i Raul Sanches Soler. Les falleres major i infantil van ser Encarnació Montalvà Gonzàlez i Sònia Alcazar Soler, respectivament.
És L'Alquenència una falla que es destaca pel sentit de la responsabilitat i la seua valenciania, demostrada en tot allò que ha vingut fent fins a hores d'ara.

FALLA CAMÍ-FONDO (1982)

Aquesta falla, la primera plantada a l'antigament anomenat Camí Fondo, actual carrer Joanot Martorell, va escriure en el seu "Historial": "La falla Camí-Fondo, se creó, con gran ilusión entre los vecinos del barrio y varios amigos más de otros puntos de Alzira. Se fundó en el año 1982-1983, siendo su presidente Rafael Mata Oliver y las falleras mayores la Srta. Dolores Calatayud Monsonís y la niña Laura Ibáñez Montalvá, aunque la falla debido a la "pantanà" se plantó el año siguiente (1984). La falla que contaba con 25 falleros, entró en la categoría de 2ª, llevándose un tercer premio para la alegría de los componentes; en el apartado de deportes y juegos se llevó tres trofeos en los siguientes juegos: Primer Premio en ajedrez. Primer Premio en las Damas. Segundo Premio en Parchís". ("Historial" falla Camí-Fondo, Revista de la J.L.F. 1985, Alzira).
L'any següent 1985, canviaren de president, que fou Frederic Sala Martínez, i les falleres majors, Margarida Piqueres Monton, i Nardi Mata Ferrer.
El 1986 es va unir a la falla del carrer Albuixarres, formant una única comissió, presidida per Francesc Carmona Pinto, i tenint per falleres a Empar Prats Puchades i Mercè Mompó Ortiz. Fou president infantil Josep Sanz Llorenz, i artistes J. Pedrós i R. Beltràn, que amb el tema "Taxim, taxim, ja estem dins", guanyaren el segon premi de la secció segona. A partir d'aquell any la seua història és la mateixa que ja hem redactat al parlar de la falla albuixarres.
És la primera fusió de dues comissions que coneguem a Alzira, malgrat que anys passats ja existiren unions entre altres comissions però només a nivell d'alguns fallers que se'n passaren d'una falla a una altra. Aquestes fusions, molt discutides al món, tenen l'avantatge de crear una comissió més forta, però també en tenen molts de desavantatges que no anem a enumerar, encara que aquest n és el cas de les falles Albuixarres-Camí Fondo, dues bones comissions que han sabut entendre's. I això té el seu mèrit.

FALLA LA MALVA (1984)

La falla que per primera vegada es va plantar en la recol·lecta plaça La Malva l'any 1984, ha escrit en el seu "Historial": "La Falla Plaza La Malva, fue concebida una noche de San José, por un pequeño grupo de matrimonios del barrio, ante el impresionante y emotivo acto de la "crema" de una falla. Aquella memorable visión motivó la ilusión y deseo de que Alzira tuviera un nuevo monumento fallero. El proyecto se prolongó durante dos años por falta de un número adecuado de falleros, llegando a feliz término en el mes de marzo de 1984. Aquel pequeño grupo de ilusionados matrimonios luchó y perseveró en persuadir a otros vecinos del barrio, hasta conseguir un número un poco más alto, pero suficiente, para hacer realidad aquella ilusión, plantar una Falla. No se ha conseguido nada sobresaliente, nuestra economía es muy modesta. Pero sí se ha conseguido un éxito, el de lograr unir a un grupo de amigos vecinos, que quieren aportar su granito de arena en engrandecer dentro de su modestia, la belleza de las Fiestas Falleras de nuestra Ciudad. La unión y armonía de la Comisión en general ha sido su éxito". ("historial" falla La malva, Revista de la J.L.F. 1985, Alzira).
Fou el primer president Salvador Salvador Goig, i les primeres falleres major i infantil, Mercè Valls Julio, i Sònia Piera Ferreres, respectivament. L'artista Salvador Soria Soler construí el monument sota el tema "Bateig de la falla". El primer president infantil va ser Agustí Soriano Clari. El 1985, amb el mateix president infantil va ser Agustí Soriano Clari. El 1985, amb el mateix president infantil va ser durant quatre exercicis, foren falleres Silvia valls Julio i Anna Maria Torres Puig, i president infantil Enric Pellicer Rubio.
El 1986, anomenaren falleres majors a Eva Maria Fuster albentosa, i Noèlia del Carme Fuster Albentosa, essent president infantil Jordi Fernàndez Blesa, i artista Rubén Gómez aranda, que per tema va tractar "Els imposts". El 1987 foren falleres Anna Maria Montalvà Monsalve, i Zaira Cano Ull, El president infantil era Aleixandre Acosta Carabantes, i l'artista Salvador Sanjuan Pelufo que feu la falla amb el tema "El grillat", guanyant el premi de ninot indultat infantil.
Després de la "riuada", en aquest 1989 canviaren de president, essent elegit Josep Manuel Rubio Albentosa, i falleres Mari Lluch Ramírez Puerto, i Lorenta Casterà Cuenca. El president infantil fou Segi Dàries Fontana, i l'artista, Salvador Agustí Pau, que construí la falla amb un tema de màxima actualitat: "El Centenari de les falles d'Alzira". Publicaren per primera vegada el Llibret de la falla que va guanyar el tercer premi. En ell van escriure el president Josep Manuel Rubio Albentosa, Miguel A. Martínez, Salvador Andrés i Pascual, Lluís Garcia Montealegre, Sergi Dàries Fontana, Vicent Solves i Mortes, Salvador Salvador Goig, i l'arxiver Municipal i Cronista Oficial d'Alzira, Aurelià Josep Lairón Pla. I per si això fora poc, editaren un llibre de 110 pàgines, destinat als fallers d'honor, i titolat "Alzira pretèrita", amb 40 fotografies antigues d'Enric Revert Sanz, Eustasi Enguix Alberola, Joan Ortega Pelufo, Angel Garay Chordà, i Proyegraf. En l'acte de la Presentació, també es destacaran representant una comèdia valenciana, interpretada pels mateixos fallers no professionals A. Ferreres, Maria D. Gómez, J. Castillo, R. Masià, i E. Dàries. Anomenaren Fallers d'Honor al Capità General de València Andrés Freire Conde i la seua esposa Esclavitud García Sidón.
És una comissió que se destaca pel seu sentit cultural, a la que em lliga una forta amistat, motiu pel qual podria escriure vàries pàgines parlant de la seua història i de tots els bons resultats que han estat i estan atresorant de manera ininterrompudament ascendent.

FALLA PLAÇA GERMANIES (1986)

L'any 1986 es va crear la comissió inicial de la Plaça Germanies. La primera sol·licitud per plantar falla anava a nom de Vicent Carrascosa Palacios. En la Instància de l'any següent, presentada el 13 de juliol del 1987, la comissió havia augmentat a 52 components; i en la del 22 de junt del 1988, a 53 membres entre fallers i falleres. Plantaren la primera falla el 1987, i foren Fallera Major Salomé Filgueira Maseres, i president l'esmentat Vicent Carrascosa Palacios. L'artista Ramón Primo Ferri, va construir un monument que portava per tema "El Progrés valencià"
La falla infantil va presentar sol·licitud per plantar la primera falleta, el 13 de juny del 1986, amb 47 components. El 22 de juny del 1988, Joan Olaya i Serra va presentar la instància a la Junta Local Fallera essent delegat infantil Francesc Boquera Ballester, i tenint una comissió de 45 fallerets i falleretes. La primera falleta es plantà el 1987, essent Fallera Major infantil Marisol Salvador, i president el xiquet Vicent Carrascosa Alario. L'artista de la falleta fou Jordi Benavent Moya, i amb el seu treball va aconseguir el Primer Premi Infantil de la secció primera. El començament ho havia pogut ser més esperançador.
En aquest 1989 continuava de president Vicent Carrascosa Palacios, i foren anomenades falleres major i infantil, Idoia López Bono, i Esmaragda Gómez Sala, respectivament. El nou president infantil fou Joan Olaya Serra. L'artista Antoni Báez Díaz, amb el tema "Il·lusions", va guanyar el primer premi de ninot indultat, i el tercer premi de la secció segona. En la falleta infantil tornaren a repetir l'obtenció del primer premi de la secció primera. I per si tot això fora poc, guanyaren, de més a més, el primer premi d'ornamentació de carrers, i el segon premi en la Cavalcada Multicolor o del Ninot. Més no es pot demanar.
No obstant això, la comissió aspira a superar-se ella mateix, i sembla que no es conforma amb tots els èxits obtinguts, anhelant amb noble intenció, l'aconseguiment dels màxims guardons, tant en la falla major com en la infantil, i les restants acitivitats falleres que animen i fan més interessant aquesta festa.

FALLA LES CANTERERIES (1987)

La primera comissió del barri Les Cantereries, va presentar la sol·licitud de plantar falla el 10 de juny del 1987, a l'encreuament dels carrers Àngel de l'Alcazar-Favareta, essent Bernat Moreno Nadal el primer president, amb una comissió de 76 components. La catastròfica riuada del 4 de novembre d'aquell any, va impedir que plantaren la falla el 1988. Es per això que el 23 de juny d'aquell 1988, torna a presentar sol·licitud, amb el mateix president i els idèntics 76 components. També va sol·licitar el plantar falla infantil, de la qual seria president Francesc Ahulló Albelda, acompanyant per 49 fallerets.
La primera falla, per les causes referides força insistentment, es va plantar el 1989, essent president infantil Francesc J. Grande Ordaz. La Fallera Major fou Maria Teresa García Iñigo, i les falleres majors infantils (car foren anomenades dues germanetes), van ser rosa Maria, i Marina Costa Cuello. Amb el tema "El comerç", la falla major va guanyar el primer premi de la secció segona. I de més a més, aquesta comissió va resultar Campiona de la lliga fallera en el Grup A, és a dir, el de major categoria.
Tot i açò, com si semblara que no estiguessen contents amb aquests resultats, encara guanyaren, en el campionat de la lliga fallera, el premi al porter menys golejat, i el premi al màxim golejador. Això es diu entrar amb bon peu en la història de les falles d'Alzira.

FALLA NOVA ALZIRA (1987)

La primera comissió de la barriada Nova Alzira, va presentar sol·licitud per a plantar falla el 28 de juliol del 1987, essent el seu primer president Joan Baptista Valles Guillem, amb una comissió executiva composta per 21 membres.
Com ha estat dit, per segona vegada, en cinc anys, el riu Xúquer va envair desmesuradament la nostra ciutat d'Alzira. Semblava que destruïda la presa del pantà de Tous, era impossible l'adveniment d'una riuada de dimensions quasi tan descomunals com la pantanada del 20 d'octubre del 1982. Les persones més velles del poble no recordaven cap inundació de la magnitud d'aquests dos desbordaments.
Aquesta repetida i devastadora riuada (no debades el riu Xúquer és conegut pel sobrenom de "El Devastador"), va frustrar les intencions d'aquests veïns de la barriada Nova Alzira, que potser desil·lusionats per la catàstrofe, desistiren d'aquella bona intenció de plantar una falla a la demarcació del seu veïnat.
Esperem que, tot i com ha ocorrit entre els habitants d'altres zones d'Alzira, s'infonguen de l'ànim i la il·lusió suficients com per a portar a cap, aquell frustrat afany de plantar una falla a la seua barriada.

FALLA ABASTOS-POLÍGON INDUSTRIAL (1989)

Quatre noves falles s'han creat en aquest 1989, a saber: Falla Abastos Polígon Industrial, Falla Avinguda del Parc, Falla Colom-Societat Musical, i Falla Carrer Taronger.
De la Falla Abastos-Polígon Industrial va dir el diari "Levante-EMV", edició La Ribera Alta, del dimarts 4 de juliol del 1989, pàgina 2: "Los asentadores ya tienen falla".
"El presidente de la comisión, Francisco José García, ha firmado el contrato con el artista fallero que construirá el primer monumento de cartón de la nueva falla Mercado de Abastos-Polígono Industrial de Alzira. Pascual Calleja en cuyo taller de Carcaixent tuvo lugar el protocolario acto. El artista mostró a los asistentes los bocetos y la maqueta del monumento, que se incluirá en la sección especial compitiendo con las fallas de mayor solera y renombre de la ciudad. Tras la firma del contrato se dio paso a una cena de hermandad, según informa el relaciones públicas de la comisión, Segundo Álvarez".
Posats en contacte amb el President Francesc josé Garcia, ens comunica entre altres coses, que la falla va ser monumental i que la plantaran junt el mercat d'abastos, però fora del recinte. La Fallera Major serà Aurora José Esteve i la infantil Maria José Esteve.

FALLA AVINGUDA DEL PARC (1989)

La nova falla de l'Avinguda del Parc, es va crear a finals del mes de març, després de cremar les falles del 1989. El seu president Pasqual Martínez Moreno ens informa oralment que el número inicial de components de la comissió era de 30 entre fallers i falleres, i que la majoria ja havien participat en la festa pertanyent a altres comissions, inclús ell mateix havia estat vocal d'una falla jove d'Alzira.
Malgrat que no tenen, en el moment de redactar aquest informe, assegurat el lloc exacte on van a plantar la falla, el més probable és que s'aixeque a la mateixa Avinguda del Parc que li dona el nom. L'artista Salvador Agustí Pau, ha estat elegit per a construir-la dins la secció. La Fallera Major serà Maria Roca Pastor, I de moment, no pensen plantar falla infantil.
Són una comissió jove disposada a treballar per la festa i millorar-la començant per millorar ells mateixos dins la seua barriada. De fet, pensaven iniciar-se amb una falla de secció tercera i pel que sembla, és possible que acaben integrant-se en la secció segona.

FALLA COLOM-SOCIETAT MUSICAL (1989)

Segons informa el seu president, la nova falla Colom-Societat musical, es va fundar en el mes de febrer d'aquest 1989, al reunir-se uns quants amics en un bar i comentar que en anys antics ja s'havien plantat falles en el començament del carrer Colom, aproximadament al mateix lloc on, en l'actualitat, està ubicada la plaça de la Societat Musical.
El seu president Bernat Agulló López, declara que va ser el primer president infantil(i per tant el fundador), de la primera falleta que es va plantar eal carrer Pere Morell l'any 1972, és a dir, dos anys abans de la creació de la falla major.
La nova falla de Colom-Societat Musical, va començar les seues activitats amb 15 fallers. Estarà integrada en la tercera secció, i possiblement la construirà l'artista jove d'Alzira i encara no massa conegut Jordi Benavent Moya. Per al càrrec de president infantil ha estat anomenat el xiquet Tomàs Castany Colomina de 12 anys.

FALLA CARRER TARONGER (1989)

La nova falla del Carrer Taronger, es va crear, segons declara el seu president Vicent Ramón Valls Vayà, a finals del mes de març d'aquest any 1989, després d'haver-se cremat les falles, per un grup de veïns i amics que ja havien format en les files d'altres falles com la d'Avinguda Josep Pau o carrer de la muntanya.
Aquesta nova comissió va començar amb 25 components aproximadament, i ha contractat als artistes d'Alzira Salvador Agustí Pau i Josep Estruch Jiménez, que la plantaran a l'encreuament dels carrers Tetuàn i Taronger, prop d'on en 1971, ja es va plantar una altra falla que només tingué un any de vida.
El seu president Vicent Ramon Valls Vayà ens ha informat que aquesta primera falla estarà integrada de moment en la secció tercera. També ens comunica que junt la major, plantaran una falleta infantil.
Es d'esperar que, tant la falla Carrer Taronger, com les altres noves que han nascut en aquest any del Centenari 1989, obtinguen els èxits suficients per a incrementar l'al·licient de continuar la tasca mampresa i seguir plantant i millorant les seues falles i les seues activitats dins el món faller d'Alzira.
Amb aquestes quatre noves comissions, la nostra ciutat, plantarà en el 1990, prop de les quaranta falles grans, a més de les respectives falles infantils, que sumaran aproximadament 80 falles en total.

Salvador Andrés

NOTA: Estem recopilant l'informació sobre la resta de les comissions, en breu podrà gaudir d'ella; disculpen les molèsties