| | Les Falles són un ritual de foc. Al llarg de tota la història de la humanitat, sempre ha hagut rituals que tenien com a protagonista este element perquè simbolitza la renovació: destrueix les coses velles per deixar lloc a les novelles. És normal vore encentre fogueres a les costes mediterrànies per commemorar l'entrada del solstici d'estiu.
L'origen de Les Falles encara no s'ha resolt amb exactitud. La teoria que més s'escolta a nivell popular és la que diu que deriven d'un costum que tenien els ebenistes valencians, consistent a recollir tota la fusta que els sobrava per fer una foguera en honor al seu patró, Sant Josep, cada 19 de març.
També es diu que les Falles provenen dels focs que s'encenien al principi del solstici d'estiu, costum que va adoptar el cristianisme per honrar a Sant Joan el 24 de juny. Açò podria explicar el gran component pagà de la festa.
Per altra banda, un altre sector recolza la versió del “Ninot de mitja Quaresma” o “Parot”, segons la qual les Falles naixen del costum de llançar un ninot que representa Luter, Judes o un altre personatge, a la foguera. Esta teoria explicaria l'existència de figures en les falles i el caràcter censor i satíric dels monuments.
La vespra del 19 de març de 1889, un grup de veïns va plantar i cremar una falla a la "Placeta de les Gallines", que oficialment era i encara és coneguda com plaça de Cassassús. El fet no hauria tingut cap trascendència si un diari de l'época, "Las Provincias", no hagués deixat constància del fet al peu de la pàgina segona, columna cuarta, del 21 de març de 1889 i que, per tant, marca el punt de partida de les Falles a Alzira.
Posiblement aquella falla no va ser la primera falla de la nostra ciutat. Pot ser que en anys anteriors també es plantaren altres monuments a la ciutat, imitant la festa de la ciutat de València. Però el fet és que de cap d'aquelles falles ha quedat constància escrita als diaris i documentació de l'època.
A partir de 1889, les falles aniran consolidant-se com a festa popular i per tant, patint també les vicissituds de cada moment. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va interrompre l'activitat fallera, mentre que en l'any posterior a la pantanada de Tous de 1982 i a la riuada de 1987, només es plantaren dues Falles simbòliques. El creixement de la ciutat ha fet que a les noves barriades hagen sorgit comissions que han donat més esplendor i importància a la celebració, fins a adquirir el caràcter, encara no reconegut oficialment, però sí reivindicat pels alzirenys, de festa d'lnterés Turístic Nacional, pel seu atractiu, la diversitat d'actes, la quantitat de participants i la intensitat amb què es viu la festa josefina, de tal manera que la converteixen en la segona ciutat, després de Valéncia, amb més activitat fallera.
Actualment es planten 70 monuments, entre grans i infantils, i el cens de fallers és de més de 4.000 fallers adults i vora 1.500 menuts.
Entre els actes que s'organitzen, coordinats per la Junta Local Fallera, constituïda l'any 1944, destaquen la Cavalcada Multicolor, la "crida", el lliurament de premis, l'Ofrena de Flors, la desfilada de comissions i bandes a ritme de pasdoble i, per descomptat, l'apoteòsica "cremà" de les falles.
Las Fallas son un ritual de fuego. A lo largo de toda la historia de la humanidad siempre ha habido rituales que tienen como protagonista este elemento porque simboliza la renovación: destruye las cosas viejas para dejar sitio a las nuevas. Es normal ver por las costas mediterráneas que se enciendan hogueras para conmemorar la entrada del solsticio de verano, o para quemar ninots que representan personajes repudiados por el vecindado.
El origen de Las Fallas todavía no se ha resuelto con exactitud. La teoría que más se oye a nivel popular es la que dice que derivan de una costumbre que tenían los ebanistas valencianos, consistente en recoger toda la madera que les sobraba para hacer una hoguera en honor a su patrón, San José, el 19 de marzo. También se dice que Las Fallas provienen de los fuegos que se encienden al principio del solsticio de verano, los cuales adoptó el cristianismo dedicándolos a santos situados en aquellas fechas del año. Finalmente, otro sector apoya la versión del "Ninot de media cuaresma" o "Parot", según la cual Las Fallas nacen de la costumbre de lanzar un ninot que representa a Luter, Judas u otro personaje, a la hoguera. Esta teoría explicaría la existencia de hogueras en las fallas y el carácter censor y satírico de los monumentos.
En un día lejano, que nadie ya recuerda, un grupo de vecinos, la tarde del 19 de marzo, plantó y quemó una falla en la "placeta de las gallinas", que oficialmente sería y todavía es conocida como "Plaza de Casasús". El hecho no habría tenido ninguna trascendencia si un diario de la época, "Las Provincias", que también existe actualmente, no hubiera dejado constancia del hecho al pie de la página segunda, columna cuarta, del 21 de marzo de 1889.
Posiblemente aquella falla no fue la primera falla de Alzira. Puede ser que en años anteriores se plantaran otros monumentos en la ciudad, imitando la fiesta de la ciudad de Valencia. Pero el hecho es que ninguna de aquellas falla a dejado constancia escrita en los diarios y documentación de la época.
A partir de 1889, las fallas irán consolidándose como fiesta popular, y por tanto padeciendo también las vicisitudes de cada momento. De esta manera, durante la guerra civil de 1936-1939 se interrumpió la actividad fallera, en los años posteriores a la pantanada de Tous de 1982 y a la riada de 1987, sólo se plantaron dos Fallas simbólicas. El crecimiento de la ciudad ha hecho que en las nuevas barriadas salgan comisiones, que darán más esplendor e importancia a la celebración, hasta adquirir el carácter, todavía no reconocido oficialmente, pero si reivindicado por los alzireños, de fiesta de Interés Turístico Nacional, por su atractivo, la diversidad de actos, la cantidad de participantes y la intensidad en que se vive la fiesta josefina, de tal manera que la convierten en la segunda ciudad, después de Valencia, de más actividad fallera.
Actualmente hay 70 monumentos, entre grandes e infantiles, y el censo fallero es de más de 4.000 adultos y 1.500 pequeños.
Entre los actos que se organizan, coordinados por la Junta Local Fallera, constituida el año 1944, destacan la Cabalgata Multicolor, la "crida", la entrega de premios, la ofrenda de flores, la desfilada de comisiones y bandas a ritmo de pasodoble y por descontado, la apoteósica "cremá" de las fallas.
| |


1. Ninots dels anys 30
|
| 2. Ninots dels anys 50
|
|

3. 1931 falla
Plaça Major

4. 1983 falla de la "Pantanà"
| | | | |